Search results for "Catalan language"
showing 10 items of 32 documents
Teaching Language and Literature: A Question of Balance?
2015
Abstract Regarding the teaching of Catalan, four textbooks were created in the 1970s and 80s, which included a complete work of literature, with numerous grammar and lexical commentaries, and exercises about the literary text. The author who is the link between these books is the grammarian Albert Jane i Riera, a writer and linguist who has been a leading figure in Catalan culture as the editor of the children's magazine Cavall Fort . Our aim with this synchronic and diachronic study is to vindicate the importance of the educational proposals we have analysed, as well as the appropriateness and the need of teaching language and literature to regain and consolidate their mutually enriching r…
Substrat i superstrat en l'evolució del català
1999
Reflections on the significance of substratum and superstratum in the genesis and evolution of Catalan. The author considers how the recourse to the pre-Roman susbtratum in the etymological interpretation or in the historical and critical grammar has been carried to excess both by those absolutely against it and by those who take it as an all-explaining panacea. He also points out that, conversely to the interest in substratum, the Germanic superstratum has not received the attention it deserves in the genesis of Catalan because of various prejudices, some of them of an ideological kind.
Variació Fonètica i cliticització pronominal en alguerès: una primera aproximació intradialectal
1999
This paper describes, from an intra-dialect point of view, the phonological traits of pronoun clitization in Algherese. The approach is based on the restrictions upon the syllabic structure of this variety, which tends to avoid the coda between clitics and verbs and between one clitic and another, It almost does not allow any type of coda in cases of clitization, which are solved through rules of assimilation and simplification, through the insertion of an epenthetic [a] between the verb and the clitic, or by modifying the ending, which leads to a wide range of homophonic sequences. The study also presents an update on the syntactic restrictions upon pronoun combinations and the phonetic pe…
Particularismes i populismes als països de llengua catalana
2020
[cat] L'article analitza breument l'ampla varietat de conceptes de populisme en la política actual. Aquesta anàlisi intenta mostrar com el populisme ha donat suport als particularismes lingüístics a València i a Mallorca. Aquests particularismes (anomenats blaverisme a València, i gonellisme a Mallorca) no reconeixen la unitat de la comunitat lingüística catalana, i per tant amenacen la recuperació social (normalització) de la llengua catalana.
Declaratives i interrogatives absolutes del català en l'"Atles multimèdia de prosòdia de l'espai romànic"
2010
En el marc de l’"Atles Multimèdia de Prosòdia de l’Espai Romànic", el grup AMPERCAT desenvolupa des de la Universitat de Barcelona i des de l’any 2003, l’estudi de la variació dialectal de la prosòdia del català i del castellà en el domini lingüístic del català. Aquest treball constitueix una síntesi dels resultats principals trobats fins al dia d’avui en la majoria de punts estudiats de la nostra llengua pel que fa a l’entonació. En el diasistema oriental presentem els resultats de frases declaratives i interrogatives absolutes neutres (amb dues formulacions) a Barcelona, Girona, l’Alguer i Maó. En el diasistema occidental, els resultats obtinguts a Lleida, Tortosa, Castelló de la Plana, V…
Dues menes de frontera (lingüística i administrativa), diversos models de parlars (i de parlants) xurros fronterers
2002
L"últim mes de maig, al IV Simposi de Filologia Valenciana -en honor de Joan Veny- organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, vaig exposar oralment la meua part en l"homenatge al mestre de Campos. Ecologia i caracterització dels parlars xurros fou el títol que els organitzadors em van proposar, el mateix que vaig servar per a la versió escrita destinada a les actes corresponents. Un parell de mesos després vaig rebre de l"amic Josep Martines l"encàrrec de col·laborar en el present número monogràfic sobre les relacions entre l"aragonès i el català. Encara en premsa aquella contribució sobre aspectes generals dels parlars castellanoaragonesos de l"interior…
Prominence and centralization: a two-way contrast between lexical and epenthetic non-labial high vowels in Algherese Catalan
2015
Algherese Catalan has the peculiarity of presenting an inserted [i] vowel across words in order to avoid certain consonant codas. In this study, we compare five acoustic features of this epenthetic segment (i.e., duration, intensity, and the three first formants) with those of lexical /i/ vowels, both stressed and unstressed. The results indicate that the three vowels present differences only with respect to duration, F2 and, to a lesser extent, F3. The second formant values decline progressively from the lexical stressed vowels to the inserted unstressed segments, with lexical unstressed segments at an intermediate point. This gradation mirrors the relative prominence of each vowel. The di…
Oriental/ Occidental Catalan and Valencian: More Again
2018
En un recent treball (2015) Joan Veny ha presentat «una revisió de les teories emeses a propòsit de l’origen de la partió del domini lingüístic en català occidental i català oriental». El present treball formula puntuals objeccions a la revisió realisada per est autor, matisant alguna datació oferida i reconsiderant el paper que el substrat pogué eixercir en la possiblement naixent dicefàlia del català. In a recent paper (2015), Joan Veny has presented «a review of the theories concerning the origin of the division in Western Catalan and Eastern Catalan for this linguistic domain». This paper formulates some punctual objections to Veny’s review, including some nuanced dates and the revisite…
Fabra and the linguistic authority in the Valencian Country: the Philological Section of Institut d’Estudis Valencians (1937-1939)
2019
Davant la dificultat d’acceptar al País Valencià l’autoritat lingüística de l’IEC i la codificació de la llengua catalana, Fabra reconegué en almenys tres declaracions (1918, 1930 i 1937), que corresponia als escriptors valencians la tasca de depurar i de redreçar la llengua i admeté que la constitució d’un centre d’estudis filològics al País Valencià hi podria ajudar. No es pronuncià sobre les Normes de Castelló, però s’interessà per la seua aplicació i, com a president de l’IEC, mantingué una bona relació amb l’Institut d’Estudis Valencians (1937-1939), creat per Francesc Bosch i Morata a imitació de l’IEC. La creació de l’Institut d’Estudis Valencians (= IEV) fou una aspiració constant d…
La sufixació apreciativa del català: creacions lèxiques i implicacions morfològiques
2015
Resum: La situació de la derivació apreciativa dins la morfologia és excepcional, perquè la informació limitada que contenen, en general, les gramàtiques i els diccionaris sobre els apreciatius així com l’ús habitual d’aquestes formes en contextos familiars i informals fan que la creativitat dels parlants no es vegi limitada per normatives i que, per tant, aflorin solucions imaginatives, que, tot i la variació existent, segueixen uns condicionaments gramaticals clars. L’objectiu d’aquest treball és aportar noves dades en aquest camp a partir de formes recollides en corpus tradicionals i per internet, amb una doble finalitat: d’una banda, aprofundir en les particularitats morfològiques de la…